Kasbahs Du Sud

KASBAHS DU SUD

Les valls del sud del Marroc constitueixen uns corredors de gran valor paissatgístic i cultural, però de fràgil estructura social i econòmica.

Les 1000 kasbahs i ksars que acompanyen el seu recorregut són les baules que han estructurat el territori durant els tres darrers segles. Llur presència imponent les ha convertit en elements indissociables del paisatge i en símbols d’identitat de la regió.

L’abandonament i ràpid deteriorament d’aquestes edificacions construïdes amb terra piconada evidencia el risc de desaparició d’aquest patrimoni d’escala territorial.

La proposta és valoritzar i rehabilitar algunes d’aquestes kasbahs per a la creació d’una xarxa d’hotels que siguin al mateix temps centres d’interpretacions de la cultura de la zona.

Es proposa una restauració respectuosa amb la història i amb allò existent, però que a la vegada, en suposi una nova visió. D’igual manera que el pas de les diferents èpoques ha deixat la seva empremta en els kasbahs, la nostra intervenció contemporània inevitablement en deixarà la seva.

No es tracta de contrastar amb la nova arquitectura, sinó d’integrar-se i dialogar amb l’antiga. El repte de la intervenció és assolir el difícil equilibri entre els nous usos i els vells espais. El repte és mantenir l’esperit d’aquestes velles construccions; imponents, reservades i misterioses.

El projecte es concep com a territorial. Les kasbahs s’han de convertir en elements estructuradors del territori que dinamitzin la seva economia i la seva cultura, alhora que es recupera el seu patrimoni arquitectònic i paisatgístic. 

Les Valls Presaharianos:

En el conjunt de les valls presharianos entre el Ziz i el Drâa, es troben al voltant de sis-cents ksours i mes de quatre-centes kasbahs, la qual cosa es coneix com la ruta de les mil kasbahs.

Aquestes valls constitueixen veritables oasis que jalonen una région gairebé desèrtica, gràcies a l'aigua que reben de l'Alt Atles i del Jebel Saghro.

Antigament la vida en aquestes valls era molt difícil ja que els espais cultivables no arribaven a cobrir les necessitats alimentoses de la població i els enfrontaments armats entre tribus, pobles o fins i tot entre famílies eren freqüents, així com els ataquis nòmades als agricultors sedentaris per a robar-los la collita. Per això la major part de la població vivia tancada dins de les muralles dels ksours o pobles fortificats.

En l'actualitat aquestes valls continuen sent bàsicament rurals i ancorats en una economia de subsistència basada en l'agricultura.

Les kasbahs, fites en el territori:

Les kasbahs es van construir com a habitatges fortificats pertanyents a les famílies més adinerades. Com totes les arquitectures defensives, la seva aparença és imponent i inexpugnable. La gran majoria de les kasbahs estan aïllades i estratègicament situades prop de les poblacions i al costat del palmerar que formen els oasis dels rius.

El gran nombre de kasbahs existents, la seva dispersió al llarg dels llits dels rius i la seva marcada presència en el territori, fan que es converteixin en fites que van acompanyant al viatger en el recorregut per les valls presaharianos.

Les kasbahs són construccions de planta quadrada o pròxima a la quadrada, d'alts i gruixuts murs, amb torres en els angles i que tanquen un espai també quadrat.

En l'actualitat la gran majoria d'aquestes kasbahs estan abandonades. Les necessitats per les quals van ser construïdes ja no existeixen. Amb el desús, la degradació de les construccions és inexorable. La rapidesa de deterioració d'aquesta mena de construccions fa que sigui urgent un pla de restauració per a evitar la desaparició d'aquest important patrimoni.

Posar en valor aquest patrimoni és el principal objectiu del Ministeri de Turisme del Marroc que, conscient d'aquesta realitat, ha llançat un estudi de viabilitat per a la creació d'una empresa turística per a la conservació del patrimoni arquitectònic marroquí, amb una primera fase focalitzada en una selecció de deu kasbahs de les valls del sud.

El projecte es concep com una actuació vertebradora del territori que dinamitzi amb el turisme la minsa economia de la zona. En un territori verge i amb un patrimoni de gran valor però fràgil, es proposa potenciar el turisme a través d'una acció minimalista i sostenible que respecti l'entorn natural i recuperi un patrimoni en fase de degradació.

Una vegada superat el seu caràcter de defensa la kasbah pot obrir-se a l'exterior. Obertures mes grans i miradors ens permetran gaudir del paisatge gairebé sempre espectacular del palmerar. Els jardins es formalitzaran com una part més de l'oasi¸ palmeres i aigua seran els seus elements fonamentals.

El pati és l'element més característic no sols de les kasbahs sinó de tota l'arquitectura vernacular de la zona. Les reformes i noves actuacions incorporaran els patis com a element estructurador al voltant del qual es configuren els diferents espais.

Formes senzilles i geomètriques d'ascendència berbère decoren tant els murs com els tapissos. Es proposa la reinterpretació d'aquestes geometries en la definició de nous detalls i elements, com per exemple tendals i malles que tamisen la llum en patis, porxos i finestres.

Estem acostumats que qualsevol desenvolupament turístic implica un desenvolupament urbanístic i un impacte en el paisatge que li resta part del seu atractiu. Aquest projecte es concep des d'una òptica diametralment oposada. Es tracta d'una actuació territorial sense desenvolupament urbanístic, que no li resta atractiu al paisatge sinó que el protegeix i el reforça mitjançant la conservació dels seus elements mes característics, les kasbahs.
Es tracta d'una operació sostenible i respectuosa amb la història, la cultura, el patrimoni i la població local. I es tracta d'una operació que pretén dinamitzar el territori a tots els nivells; econòmic, sociològic i cultural.